Els guixos, coneguts comunament com a guix de pell de gos-, són preparacions externes tradicionals originàries de les dinasties Ming i Qing. Estan fets d'herbes medicinals, olis vegetals comestibles i plom vermell, repartits sobre un material de suport. Mitjançant la penetració de la pell, s'utilitzen per tractar furúnculos, inflor, dolor i malalties òssies reumàtiques, que posseeixen propietats anti-inflamatòries, analgèsiques, d'activació de la sang-i-dissipant el vent. En utilitzar-los, el guix s'ha d'aplicar segons la zona afectada, combinat amb l'aplicació de calor o escalfament moderat per millorar l'adherència. Cal prestar atenció a les reaccions al·lèrgiques i als mètodes de neteja adequats.
La base teòrica dels guixos prové del concepte de la medicina tradicional xinesa de "tractar les malalties d'hivern a l'estiu", posant èmfasi en l'eliminació del fred i la humitat durant l'estiu quan l'energia Yang és abundant. L'escola de guixos Zhang combina això amb el principi de "nodrir Yang a la primavera i l'estiu", utilitzant els porus dilatats del cos a l'estiu per permetre que el medicament arribi més fàcilment a la zona afectada a través dels meridians, millorant l'eficàcia. Durant l'ús, s'han de seguir els mètodes d'aplicació tradicionals, tenint en compte les característiques estacionals i els patrons d'absorció de la pell, continuant així l'ús de guixos com a forma pràctica important de tractament extern en la medicina tradicional xinesa.
